-Director: Jane Campion
-Repart: Holly Hunter, Anna Paquin, Sam Neill, Harvey Keitel, Kerry Walker, Geneviève Lemon
-Galardons: Palma de Oro a la millor pel·lícula i millor actriu. En 1994 fou galardonada als "Premios de la Academia" a les categories de millor actriu, millor actriu de repart i millor guió original a més de ser candidata per als premis de millor fotografía, disseny de vestuari, director, muntatge i pel·lícula.
-Any: 1993
-Sinopsi: La pel·lícula conta la història d'una dona escocesa i muda (no parla des dels sis anys) que es comunica tocant el piano i el seu pare la casa amb un home que viu a Nova Zelanda. La dona, Ada, es trasllada amb la seua filla Flora, qui li serveix de traductora amb el llenguatge dels símbols. Quan arriben del viatge, són abandonades amb els seus pertanys fins que arriba Alistar Stewart (el sey home) amb uns maoríes que ajudaren a transportar tot el que havien portat. Tot excepte el piano, que es quedà abandonat a la platja. Però George Baines, un veí de Alistar, li compra el piano i li demana que Ada li done classes per aprendre a tocar. Alistar accedeix i així comença una relació un tant extranya entre Ada i George que acabaria d'una manera inesperada.-Any: 1993
-Valoració personal: M'ha agradat molt la pel·lícula, sobretot la passió amb que Ada sent la música, la devoció amb que toca el seu piano, com pot arribar a estimar-lo. Ha sigut intensa des del principi al final. La relació entre George i Ada és diferent a totes i sense donar-se compte s'enamoren l'un de l'altre i això m'ha convençut de que aquesta, és una pel·lícula molt bona!