Esborrany del primer guió per Sandra i Sira

Dues amigues van caminant tanquil·lament pel parc, parlant de les seues coses i son atracades.

CRISTINA

Alba ,has vist al nou?

ALBA

A qui?

CRISTINA

Al xic aquest que ha vingut de Sevilla. Està molt bó!

ALBA

Ah! ja se qui dius. Tens raó, no està malament...

CRISTINA

Em van dir que Aroa va aconseguir el seu numero del mòbil...

ALBA

Normal, eixa és una fresca...

CRISTINA

Han quedat per a anar al cinema, a veure que faran...

ALBA

Doncs si... a saber que faran aquest dos...

(De sobte apareix una xica amb una actitud molt agressiva)

ATRACADORA

Killas, teniu un euro?

CRISTINA

No, no tenim res.

ATRACADORA

No em feu llevarvos-el a la força...

(Cristina trau cinquanta cèntims de la butxaca)

CRISTINA

Pren, es tot el que tenim, no ens facis res...

ATRACADORA

No vos fare res si hem doneu tot...

CRISTINA

(amb molta por)

De veritat que no tenim res mes dona...

ATRACADORA

Be, si no teniu res mes...

(La jove se'n va i Alba i Cristina s'assenten a un banc molt asustades)

ALBA

Quina ràbia tia! no puc soportar la gent com aquesta, em parèixen molt cobards.

CRISTINA

Si, seràn molt cobards, però t'has acollonit.

ALBA

Tia, m'ha agafat de sorpresa!

(Les joves continuen amb la seua xarrada i al cap d'una estona, quan tenen intenció d'anar-se'n, apareix de nou la jove i els demana els mòbils)

ATRACADORA

Ei, segur que porteu alguna cosa mes, doneu-me els mòbils.

ALBA

No els portem ací.

ATRACADORA

Ja... jo no soc estúpida...

(La jove agarra a alba fortament per un braç i trau un ganivet)

ATRACADORA

Vinga dona, no vos rigueu de mi i doneu-me'ls.

ALBA

No en facis mal de veritat... te'ls donarem

(Les xiques li donen els mòbils molt asustades i la jove se'n va)

CRISTINA

Mira Alba, un cotxe de policía, anem!

ALBA

Si, anem a contar-li'ls el que ens ha passat...